L'urbanisme sobre els animals


L'extinció d'espècies és un dels impactes globals més afectats per l'urbanisme.

La pèrdua actual de biodiversitat té una magnitud sense precedents en la història. Els científics ja parlen d'una sisena extinció massiva, provocada, per primera vegada en la història del planeta, per una de les espècies que componen aquesta biodiversitat. 

Hi ha algunes espècies que han estat desapareixent a un ritme entre 50 i 100 vegades superior al ritme natural, i es preveu que això s'intensifiqui de manera dramàtica. Sobre la base de les tendències actuals, una quantitat estimada en 34.000 plantes i 5.200 espècies animals, que inclouen una de cada vuit espècies d'aus del món, estarien en perill d'extinció. 

Durant milers d'anys, hem desenvolupat una àmplia gamma de plantes aclimatades i animals domesticats importants per a l'alimentació. No obstant això, aquesta "mina" allotja cada vegada menys recursos perquè l'agricultura comercial moderna se centra relativament en unes quantes varietats de cultius. A més, prop del 30 % de les races de les espècies més importants de les granges estan actualment en alt risc d'extinció.


Els boscos allotgen una gran part de la diversitat biològica coneguda a la Terra, però prop del 45 % dels boscos originals ha desaparegut, com a resultat de les tales que es van emprendre, principalment, durant el segle passat. 

tala 2

Malgrat que hi ha hagut una certa repoblació, els boscos de tot el món se segueixen reduint ràpidament, especialment en els tròpics. 

Es poden enumerar les següents amenaces directes per a la biodiversitat:

  • L’ús insostenible dels ecosistemes i la sobreexplotació de la biodiversitat (desforestació, sobrepesca)
 
  • La pèrdua i fragmentació dels hàbitats (incendis forestals, conversió dels ecosistemes naturals en terres de conreu)
 
  • El canvi climàtic (canvi en les dates de floració i els patrons migratoris que poden alterar les cadenes alimentàries i crear desequilibris a les cadenes alimentàries)
 
  • El transport de plantes, animals i microorganismes de manera deliberada o accidental a una zona fora del seu medi geogràfic habitual, que pot causar danys seriosos a les espècies autòctones, i
 
  • L’acumulació de substàncies contaminants (com el fòsfor o el nitrogen, deguda en gran mesura a l’excés de fertilitzants).
 
 
Com a amenaces indirectes hi ha tots aquells factors que determinen l'ús dels recursos naturals, com són el creixement de la població humana o la urbanització.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.